![]() |
| Escut de la Diputació del General |
Durant la segona meitat del segle XVI, en plena expansió econòmica i política de la institució, la Casa de la Diputació del General (el nom autèntic de l'avui poc fidelment a la història anomenat Palau de la Generalitat) fou ampliada reiteradament. A finals de segle s'encarregà a un dels millors arquitectes del Renaixement al nostre país, Pere Blai (1553-1620), la construcció de l'actual façana monumental de Sant Jaume, de clara inspiració romana. En iniciar-se les obres, alarmades, les autoritats reials demanaren explicacions davant els rumors que la institució volia fortificar materialment la Casa. De fet, al llarg dels reiterats conflictes de les dècades anteriors amb el monarca Felip II de Castella, el govern de la Diputació del General, acompanyat dels seus partidaris més fidels, s'havia tancat durant llargues temporades, s'havia encastellat amb protecció armada, a fi de no acatar les ordres rebudes de Madrid. I és que així poden arribar a canviar les coses: de fortificar-se dins en oberta oposició als dictats forans a vendre's el palau per no enfrontar-s'hi.

Amb els anys, a la Generalitat s'han produït fugues de capital que espanten el més impassible. En Cleries deia que traslladava la seva famosa seu dels molls a un palau de propietat de la GenCat que estava buit, per tal de deixar de pagar el lloguer del local actual. Em sembla recordar que aquest local ens està costant la febrada de 15.000.000 €? anuals. Tres quarts d'igual passa amb el seu veí, el Museu d'Història de Catalunya, on el lloguer era pactat l'any 92 per un forat incommensurable de les Olimpíades.
ResponEliminaNo crec que calgui vendre res. Ans el contrari, només desllogant locals i ocupant espais buits ja n'hi hauria d'haver prou. Com a màxim es podria llogar monuments desocupats per actes d'importància internacional. Mai vendre, i menys ara!!